Translate

sábado, 9 de noviembre de 2019

M'agrada...

M'agrada
fantasiar quan
et mostres amb
el teu vestit de núvols...

Irromps cada día amb
aquest ventall de colors
despertant desitjos,
provocant a llavis
que cantussegen...

Dits que escriuen
línies interminables d'anhels...
Qualsevol dia m'alço cap a tu
i m'uneixo entre la boira,
desig de fusionar-me entre
aquesta paleta de colors
que em té fetillada...





Me gusta
fantasear cuando
te muestras con
tu vestido de nubes...

Irrumpes cada día con ese abanico
de colores despertando deseos,
provocando a labios
que canturrean...
Dedos que escriben
líneas interminables de anhelos...

Cualquier día me alzo hacia ti
y me uno entre la bruma que creas,
deseo fusionarme entre
esa paleta de colores
que me tiene hechizada...

                                        Julieta©
                                                                                (traducc. aproxi.)


                                                   

jueves, 3 de octubre de 2019

Que je t'aime ...




Tanto Amor...

Te arrebataba...

Ese corazón rockero, de tiernas baladas...

Pura explosión...

Que siempre te llevaba...

Johnny, derrière l'amour il y a ...

Que je t'aime...

                                Julieta©


sábado, 28 de septiembre de 2019

Diente de león

Mordaz
    incisivo
        punzante
              virulento
                     penetrante...
                         Me sugiere cuando leo tu nombre.
                                                          
         Y
sin embargo:

          delicado
                  frágil
                      suave
                          volátil
                             acariciante...
                                          Así eres.
                                            
                                                    Julieta©

miércoles, 11 de septiembre de 2019

El meu pais...




El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d’aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a adormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.






Es tan pequeño mi país
que cuando el sol se va a dormir
nunca está totalmente seguro de haberlo visto.
Las viejas sabias dicen
que por eso vuelve.
Tal vez exageran,
no importa, es así  como a mí me gusta
y no sabría añadir nada.
Canto y siempre me sabré
enfermo de amor por mi país.

Es tan pequeño mi país
que desde lo alto de un campanario
siempre puede  verse el campanario vecino.
Dicen que los pueblos tiene miedo,
miedo a sentirse solos,
miedo de ser demasiado grandes,
no importa, es así como a mí me gusta
y  no sabría añadir nada.
Canto y siempre me sabré
enfermo de amor por mi país.

Es tan pequeño mi país
que siempre cabe en el corazón
si la vida te lleva lejos de aquí,
y  nos convertimos en contrabandistas
mientras no se descubran
detectores para los secretos del corazón.
Y es así, es así como a  mí me gusta
y  no sabría añadir nada.
Canto y siempre me sabré
enfermo de amor por mi país.

Es tan pequeño mi país
que cuando el sol se va a dormir
nunca está totalmente seguro de haberlo visto.


                                                          Lluis Llach

domingo, 1 de septiembre de 2019

Mensajera ...






Tarda calorosa, encara,
asseguda en el banc 
del passeig, un bufo de brisa
sotragueja el meu cos.

Fa dies que et pressento
els meus sentits s'aguditzen
sabent de la teva arribada...

Escolto els teus murmuris
de vesprejar, de sobte
com una carícia,
alguna cosa
recorre els meus cabells
lliscant-se suaument
per l'espatlla, braç...

Fins a posar-se sigilosament
als meus peus,
llavors em
vaig adonar de la
teva arribada
fulla seca, ocre, orada,
missatgera de la
 Tardor…
                                             
                             
                                                           

Tarde calurosa, todavía,
sentada en el banco
del paseo,
un soplo de brisa
cimbrea mi cuerpo,
escucho tus susurros
de atardecer.

Hace días que te presiento
mis sentidos se agudizan
sabiendo de tu llegada...

De pronto
como una caricia, algo
recorre mis cabellos
deslizándose suavemente
por el hombro, brazo,
hasta posarse sigilosamente
a mis pies...

Entonces me
percato de tu llegada
hoja semi seca,
ocre, dorada,
mensajera de él...
 Otoño...

                   Julieta©
                                           (traducc. aprox.)

lunes, 26 de agosto de 2019

Balanceig...





L'anar i venir
dels dies és canviant,
l'alè del sentir
que llisca, et porta,
arrossega...
Ones que embaladeixen
amb el seu balanceig
fins a ensopegar
amb la riba...


                                                     
El ir y venir
de los días es cambiante,
el aliento del sentir
se desliza, te lleva,
arrastra...
Olas que embelesan
con su balanceo
hasta tropezar
con la orilla...
                        Julieta©
                       (traducció aprox.)

jueves, 15 de agosto de 2019

Lloc especial...

                                                                                                        foto: Internet

I de sobte allí estava
es va trobar enmig del lloc.
Ple de tota classe de sensacions,
gents rebuscant aquí, allà,
exploran tot l'entorn
quin lloc és aquest? va preguntar,
li van respondre:
Es un lloc on es busca, felicitat,
afecte, generositat, abraçades,
comprensió, maldat...
Maldat?
si! li van respondre,
per a ensenyar-li, noblesa...
Ups! caramba!
es va dir amb sorpresa.
Veuré si trobo:
Normalitat, enteniment,
una mica de matèria grisa
una mica? ah no!
precíso bastant, molta! per a
escampar-la pel meu entorn.

                                          Julieta©



Y de pronto allí estaba,
se encontró en medio del lugar,
lleno de toda clase de sensaciones,
gentes rebuscando
aquí, allá, ¿ qué  exploran?
¿qué lugar es este? preguntó,
le respondieron:
En este lugar se busca, felicidad,

generosidad, abrazos,
comprensión, maldad...
¿Maldad?
si! le respondieron,
para enseñarle, nobleza...
Ups! ¡caramba!
se dijo con asombro.
Voy a ver si encuentro:
Normalidad, entendimiento,
un poco de materia gris
¿un poco? ah no!
preciso bastante ¡mucha! para
esparcirla por mi entorno.
                                           Julieta©
                         (las traducciones son aproximadas)
     

viernes, 9 de agosto de 2019

Que llueva, que llueva...




Desde la terraza atalaya
observo esperanzada
la llegada tan deseada
oscura, gris, amenazante
de las nubes,
nunca imaginé
que chocante deseo
me invadiera fuertemente...

                                Julieta©

lunes, 5 de agosto de 2019

Cerdanya, pas a pas...




Ojos deleitándose
    por tanta belleza...

Tierra impregnada 
de un aroma especial...

Abrazada por la brisa
que silba suavemente
por el valle...
               
                           Julieta©

martes, 11 de junio de 2019

Si un día...




                                           María Teresa de Calcuta

miércoles, 22 de mayo de 2019

Un día a Girona...






Les mans ben juntes,
a la rotllana de la dança,
donen força
i
    ens fan somiar...





* * *
Las manos unidas,
dan fuerza
y
en la rueda de la danza,
 nos hace soñar...

                      Julieta©

viernes, 3 de mayo de 2019

Porteu-me...

                                                                                                                                                                                                foto: Internet
Porteu-me amb vosaltres,
engolint l'espai,
quantes vegades he sobrevolat
malgrat el vertigen,
vivint l'insensibilitat
del dia a dia.





Llevadme con vosotras,
engullendo el espacio,
cuantas veces he sobrevolado
a pesar del vértigo,
viviendo la insensibilidad
del día a día.

                                        Julieta©

martes, 23 de abril de 2019

Llibres* Flors * 23 Abril


                                                                                                                                               foto:Julieta

                                                                                                             
Vocals, consonants,
 agafadetes de la mà,
van dansant per les línies,
creant estrofes de sensacions,
fragments oblidats,
desperten emocions.

Concordes que acompanyen,
cobles que xiuxiuen
des dels llavis

tornades per a tornar
una vegada i una altra,
seguidilla capritxosa
vers desitjat, esperat.

On cobren vida,
somnis, desitjos
i guarda
lo millor de les
aromes, poemes,
el teu llibre.

* * * * *





Vocales, consonantes,
cogiditas de la mano,
van danzando por las líneas,
creando estrofas de sensaciones,
fragmentos olvidados,
despertando emociones.

Acordes que acompañan,
coplas que sisean
 desde los labios,
estribillos para volver
una y otra vez,
seguidilla caprichosa
verso deseado,
 esperado.

Donde cobran vida,
sueños, deseos 
y guarda
el mejor de los
aromas, poemas, 
tu libro.

                                 Julieta©
                      
                         

(traducción aprox.)

sábado, 13 de abril de 2019

13 Abril...farcellet de sensacions.



                                              Sola en mi propia orilla - Acker Bilk

Farcell de flors silvestres
són els records,
sensacions viscudes,
amb gotetes d'aigua salada
que rellisquen
pel tobogan de les emocions…


Gavilla de flores silvestres
son los recuerdos,
sensaciones vividas,
gotitas de agua salada,
que resbalan por el
tobogán de las emociones...

                                      Julieta©

miércoles, 3 de abril de 2019

Deltebre


Terra que s'escampa
com un tapís,
quatre colors
la naturalesa li dóna.

Serres que guarden
com a tresor,
en les entranyes 
de les seves roques,
petjades, memoria,
dels que allí es van refugiar...




Tierra que se esparce
como un tapiz,
cuatro colores 
la naturaleza le da.

Sierras que guardan
como tesoro,
en las entrañas de sus rocas,
huellas, memoria,
de los que allí se refugiaron...

                                                                   Julieta©

domingo, 3 de marzo de 2019

Gaitero...



    Combarro-foto: Julieta

Converteixes
amb les teves mans
 i
els teus llavis
aquest sac de gemecs,
vents, tempestes,
en melodia,
que entabana
i
aixeca peus embruixats
pels acords
que llances en el lloc...
Gaiter.
                                                                                           
                     Julieta©

Monte alto-La Coruña  foto: Julieta


Trocas
con tus manos
 y
tus labios
ese saco de gemidos,
vientos, tormentas
en melodía,
que embauca
 y
levanta pies embrujados
por los acordes
que lanzas en el lugar...
Gaitero.



martes, 22 de enero de 2019

Lianas...



Lianes de lletres
vaig escampant,
en el foli blanc.

I així reflectir
el que dins meu
sento, recordo...

Mentre balancejo
els dits
sobre el paper,
que em porta
a aquests dies
captivadors,
mirada
verda, intensa,
que estremeix encara...
                                                                                           
                                           Julieta©

                                                                Music: Te busco
Lianas de letras
voy esparciendo,
en el folio blanco.

Y así reflejar
lo que mis adentros
sienten, recuerdan…

Mientras balanceo
mis dedos
sobre el papel,
que me lleva
a esos días deliciosos,
mirada
verde, intensa,
que estremece todavía...