L'Ànima Disfressada

   

                                                                                                                                                  videos, imágenes internet

                                                                                                                                                                            ,montage:  Julieta

 Ens vestim cada dia amb disfresses invisibles. 

No són teles ni màscares pintades, sinó expressions, paraules escollides, gestos calculats.

 Ens adaptem als escenaris de la vida com a actors en una obra sense guió fix.

 Hi ha disfresses de valentia que amaguen la por, somriures que amaguen llàgrimes, rialles que ofeguen el dolor.

 Ens disfressem per encaixar, per protegir-nos, per sobreviure.

 Però, quan deixem de ser nosaltres mateixos? 

 A les festes, les disfresses són explícites: màscares venecianes, capes de reis i antifaços de misteri.

 No obstant això, a la quotidianitat, les disfresses són subtils. 

De vegades, l'ànima es vesteix d'indiferència quan és trencada per dins

. O s'adorna de llum quan amb prou feines es pot sostenir a l'ombra. 

 Potser el desafiament més gran és despullar-nos d'aquestes vestidures imposades i permetre que l'ànima es mostri sense disfresses. 

Potser la veritable valentia és ser qui som, sense por que el món ens vegi.

 Perquè, al final, l'ànima no necessita cap disfressa.

 La seva veritat, encara que fràgil, 

és la seva fortalesa més gran.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * 

El Alma Disfrazada

Nos vestimos cada día con disfraces invisibles.

 No son telas ni máscaras pintadas, sino expresiones, palabras escogidas, gestos calculados.

 Nos adaptamos a los escenarios de la vida como actores en una obra sin guion fijo.

Hay disfraces de valentía que ocultan el miedo, sonrisas que esconden lágrimas, risas que ahogan el dolor.

 Nos disfrazamos para encajar, para protegernos, para sobrevivir.

 Pero, ¿cuándo dejamos de ser nosotros mismos?

En las fiestas, los disfraces son explícitos: máscaras venecianas, capas de reyes y antifaces de misterio. Sin embargo, en la cotidianidad, los disfraces son sutiles. 

A veces, el alma se viste de indiferencia cuando está rota por dentro. 

O se adorna de luz cuando apenas puede sostenerse en la sombra.

Tal vez el desafío más grande sea desnudarnos de estos ropajes impuestos y permitir que el alma se muestre sin disfraces.

 Quizá la verdadera valentía esté en ser quienes somos, sin temor a que el mundo nos vea.

Porque, al final, el alma no necesita disfraz.

 Su verdad, aunque frágil, es su mayor fortaleza.

                                                                               Julieta©