Translate

viernes, 3 de abril de 2020

Hibernando...?


                                                                            fotos: internet
                                                                                                   realiza vídeo:  Julieta cv 
          



 Hibernant...?

a vegades, a estones...
  
Pels teus carrers
un altra vegada
 caminaré...


Moments...

Contemplant
des del balcó, la solitud
de les avingudes...


do re mi fa
solfegen
    les cordes musicals...


Mentre
         la imaginació no cessa…

     
A la volta celeste
li xocarà
           tanta quietud terrenal...?




                                         Julieta ©



 Hibernando...?
a veces a ratos...
  
 Por tus calles
     otra vez caminaré...


Momentos...

Contemplando
  desde el balcón
        la soledad de las avenidas...


do re mi fa
solfean
   las cuerdas musicales...


Mientras
la imaginación no cesa...


A la bóveda celeste,
le chocará
       tanta quietud terrenal...?


                                     (tradcc. aprox.)



                
 

lunes, 23 de marzo de 2020

Vinceró !!!





Com en una pel·lícula de ciència-ficció
sembla estranyament estrany, el dia a dia
que estem vivint, però així és...

Des de la balconada contemplo l'avinguda
pràcticament buida, coneguts que ja no veig,
amistats que a través del wap... ens parlotegem
temors, novetats...

Les estades de casa,
són observades amb molt d'interès
a la cuina fent pastissos,
roba de cotó, per a fer màscares,
recuperant cosetes dels racons...

En arribar el capvespre, balcons, finestres
s'inunden de tots amb aplaudiments
per als sanitaris i altres persones que estan a cura
d'aquesta pandèmia...

Llavors m'adono que aquí estem...

Durant el dia
molts mostren el seu art, cant,
instruments musicals, declamacions
per a fer mes amè els moments...


Ja fa dies que portem confinats
tot sigui perquè aquesta pandèmia es detingui...


Ah! quedar-vos a casa.

Perquè a l'alba hem de recuperar
de nou
els nostres dies…



                    Julieta©

                                                 * * * * * * * * * * * *


Como en una película de ciencia ficción
parece extrañamente extraño, el día a día
que estamos viviendo, pero así es...

Desde la balconada contemplo la avenida
prácticamente vacía, conocidos que ya no veo,
amistades que a través del wap... nos contamos
temores, novedades...

Las estancias de casa
son observadas con mucho interés
ando por la cocina haciendo tartas,
prendas de algodón, para hacer mascarillas,
recuperando cosillas de los rincones...

Al llegar el atardecer, balcones, ventanas
se inundan de tod@s con aplausos
y palabras de agradecimiento
para los sanitarios y demás personas
que están al cuidado
de esta pandemia...

Durante el día
muchos muestran su arte, canto,
instrumentos musicales, declamaciones
para hacer mas ameno los momentos...

Entonces me percato que ahi estamos...

Ya son días que llevamos confinad@s
no queda otra
todo sea para que esta pandemia se detenga...

Ah! quedaros en casa.

Porque al amanecer hemos de recuperar
de nuevo
nuestros días...

                      Julieta©



viernes, 13 de marzo de 2020

Ver, escuchar, en el rincón más íntimo...



                                                 


Avui, una altra vegada, la posta de sol m'ha delectat...

Colors que acaronan la mirada...

I en la nit, desitjo albirar, contemplar-te...

               
                                * * * * * * * * * * *


Hoy, otra vez, la puesta de sol me ha deleitado...

Colores que miman la mirada...

Y en la noche, deseo divisar, contemplarte...

                                                                        Julieta©                                          


martes, 11 de febrero de 2020

Boirines...




Dins de mi
 els sentiments s'escampen
 lliscant per corriols,
on les entranyes els porta,
         rebuscant entre boirines…
   Contemplant paisatges
      que encenen el record...




Dentro de mí
 los sentimientos se esparcen,
 deslizando por veredas
       donde las entrañas los lleva,
       rebuscando entre nieblinas...
Contemplando paisajes
       que encienden el recuerdo...

                                                        Julieta©
                                                                          ( traducc. aprox.)




                                                      Julieta©

jueves, 30 de enero de 2020

Silencios gritando en la memória...



Peus que es lliscaven suaument,
fins amb sigil,
no fos que el cric crac de la neu
trenqués l'encant del moment...

El paisatge va irrompre davant els meus ulls,
llavors van acudir moments viscuts...

L'essència del la vall m'acaronava...
Mirada buscant alguna cosa que em connectés
amb el temps passat...

Ells, arbres, seguien allí,
faltaven alguns...

El esquellot de les vaques
com música de fons,
van fer que les contemplés.

Tota una posada en
escena, d'un temps viscut…

                                           Julieta©


Pies que se deslizaban
suavemente, hasta con sigilo,
no fuere que el cric crac de la nieve
rompiese el encanto del momento...

El paisaje irrumpió ante mis ojos,
entonces acudieron momentos vividos...

La esencia del valle me envolvía,
mirada buscando algo que me
conectara con el tiempo pasado...

Ellos, árboles,
seguían allí, faltaban algunos...

El cencerro, música que acompañaba,
de las vacas, hicieron que las
contemplara.
Toda una puesta en
escena, de un tiempo vivido...

                                             Julieta ©        

                                                                      ( Traducción aprox.)

sábado, 9 de noviembre de 2019

M'agrada...

M'agrada
fantasiar quan
et mostres amb
el teu vestit de núvols...

Irromps cada día amb
aquest ventall de colors
despertant desitjos,
provocant a llavis
que cantussegen...

Dits que escriuen
línies interminables d'anhels...
Qualsevol dia m'alço cap a tu
i m'uneixo entre la boira,
desig de fusionar-me entre
aquesta paleta de colors
que em té fetillada...





Me gusta
fantasear cuando
te muestras con
tu vestido de nubes...

Irrumpes cada día con ese abanico
de colores despertando deseos,
provocando a labios
que canturrean...
Dedos que escriben
líneas interminables de anhelos...

Cualquier día me alzo hacia ti
y me uno entre la bruma que creas,
deseo fusionarme entre
esa paleta de colores
que me tiene hechizada...

                                        Julieta©
                                                                                (traducc. aproxi.)


                                                   

jueves, 3 de octubre de 2019

Que je t'aime ...




Tanto Amor...

Te arrebataba...

Ese corazón rockero, de tiernas baladas...

Pura explosión...

Que siempre te llevaba...

Johnny, derrière l'amour il y a ...

Que je t'aime...

                                Julieta©


sábado, 28 de septiembre de 2019

Diente de león

Mordaz
    incisivo
        punzante
              virulento
                     penetrante...
                         Me sugiere cuando leo tu nombre.
                                                          
         Y
sin embargo:

          delicado
                  frágil
                      suave
                          volátil
                             acariciante...
                                          Así eres.
                                            
                                                    Julieta©

miércoles, 11 de septiembre de 2019

El meu pais...




El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d’aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a adormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.






Es tan pequeño mi país
que cuando el sol se va a dormir
nunca está totalmente seguro de haberlo visto.
Las viejas sabias dicen
que por eso vuelve.
Tal vez exageran,
no importa, es así  como a mí me gusta
y no sabría añadir nada.
Canto y siempre me sabré
enfermo de amor por mi país.

Es tan pequeño mi país
que desde lo alto de un campanario
siempre puede  verse el campanario vecino.
Dicen que los pueblos tiene miedo,
miedo a sentirse solos,
miedo de ser demasiado grandes,
no importa, es así como a mí me gusta
y  no sabría añadir nada.
Canto y siempre me sabré
enfermo de amor por mi país.

Es tan pequeño mi país
que siempre cabe en el corazón
si la vida te lleva lejos de aquí,
y  nos convertimos en contrabandistas
mientras no se descubran
detectores para los secretos del corazón.
Y es así, es así como a  mí me gusta
y  no sabría añadir nada.
Canto y siempre me sabré
enfermo de amor por mi país.

Es tan pequeño mi país
que cuando el sol se va a dormir
nunca está totalmente seguro de haberlo visto.


                                                          Lluis Llach

domingo, 1 de septiembre de 2019

Mensajera ...






Tarda calorosa, encara,
asseguda en el banc 
del passeig, un bufo de brisa
sotragueja el meu cos.

Fa dies que et pressento
els meus sentits s'aguditzen
sabent de la teva arribada...

Escolto els teus murmuris
de vesprejar, de sobte
com una carícia,
alguna cosa
recorre els meus cabells
lliscant-se suaument
per l'espatlla, braç...

Fins a posar-se sigilosament
als meus peus,
llavors em
vaig adonar de la
teva arribada
fulla seca, ocre, orada,
missatgera de la
 Tardor…
                                             
                             
                                                           

Tarde calurosa, todavía,
sentada en el banco
del paseo,
un soplo de brisa
cimbrea mi cuerpo,
escucho tus susurros
de atardecer.

Hace días que te presiento
mis sentidos se agudizan
sabiendo de tu llegada...

De pronto
como una caricia, algo
recorre mis cabellos
deslizándose suavemente
por el hombro, brazo,
hasta posarse sigilosamente
a mis pies...

Entonces me
percato de tu llegada
hoja semi seca,
ocre, dorada,
mensajera de él...
 Otoño...

                   Julieta©
                                           (traducc. aprox.)

lunes, 26 de agosto de 2019

Balanceig...





L'anar i venir
dels dies és canviant,
l'alè del sentir
que llisca, et porta,
arrossega...
Ones que embaladeixen
amb el seu balanceig
fins a ensopegar
amb la riba...


                                                     
El ir y venir
de los días es cambiante,
el aliento del sentir
se desliza, te lleva,
arrastra...
Olas que embelesan
con su balanceo
hasta tropezar
con la orilla...
                        Julieta©
                       (traducció aprox.)

jueves, 15 de agosto de 2019

Lloc especial...

                                                                                                        foto: Internet

I de sobte allí estava
es va trobar enmig del lloc.
Ple de tota classe de sensacions,
gents rebuscant aquí, allà,
exploran tot l'entorn
quin lloc és aquest? va preguntar,
li van respondre:
Es un lloc on es busca, felicitat,
afecte, generositat, abraçades,
comprensió, maldat...
Maldat?
si! li van respondre,
per a ensenyar-li, noblesa...
Ups! caramba!
es va dir amb sorpresa.
Veuré si trobo:
Normalitat, enteniment,
una mica de matèria grisa
una mica? ah no!
precíso bastant, molta! per a
escampar-la pel meu entorn.

                                          Julieta©



Y de pronto allí estaba,
se encontró en medio del lugar,
lleno de toda clase de sensaciones,
gentes rebuscando
aquí, allá, ¿ qué  exploran?
¿qué lugar es este? preguntó,
le respondieron:
En este lugar se busca, felicidad,

generosidad, abrazos,
comprensión, maldad...
¿Maldad?
si! le respondieron,
para enseñarle, nobleza...
Ups! ¡caramba!
se dijo con asombro.
Voy a ver si encuentro:
Normalidad, entendimiento,
un poco de materia gris
¿un poco? ah no!
preciso bastante ¡mucha! para
esparcirla por mi entorno.
                                           Julieta©
                         (las traducciones son aproximadas)
     

viernes, 9 de agosto de 2019

Que llueva, que llueva...




Desde la terraza atalaya
observo esperanzada
la llegada tan deseada
oscura, gris, amenazante
de las nubes,
nunca imaginé
que chocante deseo
me invadiera fuertemente...

                                Julieta©

lunes, 5 de agosto de 2019

Cerdanya, pas a pas...




Ojos deleitándose
    por tanta belleza...

Tierra impregnada 
de un aroma especial...

Abrazada por la brisa
que silba suavemente
por el valle...
               
                           Julieta©

martes, 11 de junio de 2019

Si un día...




                                           María Teresa de Calcuta

miércoles, 22 de mayo de 2019

Un día a Girona...






Les mans ben juntes,
a la rotllana de la dança,
donen força
i
    ens fan somiar...





* * *
Las manos unidas,
dan fuerza
y
en la rueda de la danza,
 nos hace soñar...

                      Julieta©

viernes, 3 de mayo de 2019

Porteu-me...

                                                                                                                                                                                                foto: Internet
Porteu-me amb vosaltres,
engolint l'espai,
quantes vegades he sobrevolat
malgrat el vertigen,
vivint l'insensibilitat
del dia a dia.





Llevadme con vosotras,
engullendo el espacio,
cuantas veces he sobrevolado
a pesar del vértigo,
viviendo la insensibilidad
del día a día.

                                        Julieta©